veure notícia VOTV

 descarregar .pdf

 veure notícia

descarregar notícia del 9 nou divendres 20 de maig

veure notícia VOTV

veure segona notícia VOTV

Aquesta reglamentació, però, s’ha anat modificant al llarg del temps, adaptant-la a les noves tecnologies i, sobretot, tenint en compte un objectiu clar: intentar garantir la seguretat de les persones.

Una mica d’història

L’any 1973 va marcar un punt d’inflexió en la protecció i seguretat de les instal·lacions de baixa tensió. En aquell moment es va publicar un reglament que, per primer cop, obligava a disposar de proteccions diferencial i magnetotèrmica (que continuen vigents avui dia), i que eliminava els famosos «ploms» i els fusibles.

La protecció diferencial (a través de l’anomenat interruptor diferencial o ID) està pensada per evitar que una possible descàrrega elèctrica, produïda, per exemple, per una fallada d’aïllament en l’alimentació elèctrica d’un aparell domèstic, fereixi una persona. El diferencial va ser un gran avenç i al llarg d’aquest temps ha salvat moltes vides.

Pel que fa a la protecció magnetotèrmica, també ha contribuït a donar molta més seguretat a les instal·lacions, ja que es tracta d’un dispositiu que interromp el corrent elèctric quan aquest sobrepassa un valors màxims determinats, amb la qual cosa, a més a més, es protegeixen també els circuits. I això ho fa sense destruir-se ni produir espurnes externes ni projeccions de material, a diferència del que passava amb els fusibles.

Unes quantes sigles: ICP, IGA, PCS i PIA

D’acord amb el reglament vigent, és obligatori instal·lar sempre dues versions de l’interruptor magnetotèrmic: l’ICP (interruptor de control de potència) i el PIA (petit interruptor automàtic). I també cal comptar amb l’IGA (interruptor general automàtic) i el PCS (protector contra sobretensions).

L’ICP serveix per garantir que, en la utilització d’una instal·lació elèctrica determinada, no se superi la potència màxima contractada. Si es produeix una demanda superior (per exemple, quan es connecten molts aparells al mateix temps), l’ICP es dispara i deixa sense servei elèctric la instal·lació. Aquest aparell se situa dins d’una caixa protectora, a banda de la resta del quadre elèctric, i precintada per la companyia distribuïdora.

El PIA al seu torn, serveix per dividir una instal·lació elèctrica determinada en sectors o circuits interns i protegir-los. Per exemple, un sector el pot formar la nevera i la cuina, un altre la rentadora i el rentaplats, un tercer pot ser per als endolls i un quart per a la il·luminació. D’aquesta manera, si es produeix una sobrecàrrega en un dels sectors, només aquest quedarà desconnectat, sense afectar la resta de circuits. Com més PIA hi ha, més protegida està la instal·lació.

Pel que fa a l’IGA, la seva funció és interrompre el subministrament elèctric si se supera la potència màxima que la instal·lació és capaç de suportar. A més a més, l’IGA controla tota la instal·lació de l’habitatge, de manera que si es baixa la seva palanca, tots els circuits interns quedaran sense servei.

I, finalment, hi ha el PCS, que protegeix els aparells endollats de les possibles sobretensions transitòries o permanents que es puguin produir a causa, per exemple, de llamps o altres alteracions. La seva instal·lació és obligatòria per als nous subministraments o si es fan reformes en els que ja existeixen.

Com afecta tot això al consumidor?

És possible que vostè hagi rebut o rebi en els propers dies una carta en què se li pregunta si la seva instal·lació disposa o no d’ICP. La raó d’aquesta carta és que, amb la legislació actual (Reial Decret 1454/2005 i ITC 1857/2008), és obligatori que totes les instal·lacions elèctriques, incloent-hi les anteriors a 1973, disposin d’un ICP abans del mes de gener de 2010.

Per això, tant si té ICP com si no, li preguem que es posi en contacte amb nosaltres. En el primer cas, el nostre personal passarà a realitzar una inspecció, i si no en disposa, l’indicarem com cal procedir.

D’acord amb la llei, el consumidor pot decidir si adquireix en propietat o lloga a l’empresa distribuïdora l’ICP (que ha d’estar degudament homologat). En tots dos casos la instal·lació va a càrrec del consumidor i, si es tracta d’un ICP de lloguer, el client paga, mensualment i juntament amb la factura del consum, l’import que correspongui. Si es tracta de revisar un ICP ja instal·lat, el client ha d’assumir les despeses de revisió i precintat que realitza l’empresa distribuïdora.

Per què cal revisar l’ICP

Cal tenir en compte que, per exemple, quan una instal·lació elèctrica s’amplia o se’n modifica la potència inicialment projectada o existent –un fet molt usual, ja que cada vegada utilitzem més aparells elèctrics–, cal legalitzar-la de nou. Si no es fa així, la instal·lació queda situada al marge de la Llei i, si es produís algun accident, la persona titular del contracte podria tenir problemes legals.

D’altra banda, si es col·loca un ICP superior al necessari, es podria arribar a provocar un incendi, ja que les seccions dels cables entre el comptador i l’ICP estan calculades per a una potencia determinada.