Un dia, un nen d’onze anys que es deia Frederic va arribar a casa seva i es va trobar un altre nen assegut al seu sofà.
-Qui ets, tu? Com has entrat a casa meva?!- L’altre, indiferent, respongué:
-Sóc en Valentí. Estem al segle XXI, oi? Jo vinc del segle XVIII, cap al 1750. La veritat és que no sé com he arribat aquí, però m’agradaria investigar una mica.
En Frederic es va sorprendre per la resposta. En Valentí va demanar:
-Ensenya’m casa teva. M’he fixat que és plena de coses estranyes.- Després es va aixecar i va seguir en Frederic cap a la cuina. Primer, es van fixar en el rentaplats. En Frederic va explicar:
-Això és el rentaplats. El fem servir amb electricitat i renta els plats i els coberts. Evident, oi? És molt útil, i ens estalviem passar per la pica!
-Vaja! És pura màgia! Impressionant!- Va exclamar en Valentí.
-No. És electricitat. Ens ajuda molt actualment, amb el rentaplats, el telèfon, la rentadora, la llum, l’aigua corrent, i moltes coses més.- Va explicar en Frederic, orgullós dels seus recents coneixements de l’electricitat. (No d’història).
-Sembla mentida! Saps què? Jo, cada dia rento la roba a mà al riu o al safareig, per ajudar a l’àvia, i és molt costós. Per què no m’ensenyes els carrers?
En Frederic, resignat, li va proposar:
-D’acord, sortirem una estona. Però, per favor, posa’t roba meva, no vull problemes legals! - En Valentí es va canviar, i acte seguit van sortir al carrer.
Van passar per davant d’una cabina telefònica, on un home hi xerrava a dins.
-Frederic, em sembla que aquest home és boig! Parla sol, sents?- Va comentar en Valentí. En Frederic va riure i li va explicar:
- Noooo, Valentí! Gràcies a l’electricitat i als cables telefònics, els humans ens podem comunicar entre nosaltres a molta distància. Es diu telèfon.
-Vaja! I aquesta famosa i magnífica electricitat, com va?
-Bé, els fenòmens naturals hi col·laboren molt. També hi ha torres d’electricitat  i altres mecanismes.- Va aclarir en Frederic.
De cop, es va posar a ploure. Primer poc, després cada vegada més, fins que es van poder veure llamps i escoltar trons. Quin esglai!
-Ahhhh! Vigila, Frederic! Vigila amb els llamps, posem-nos a resguard!- va exclamar en Valentí. En Frederic i la resta de gent se’l van mirar.
-Tranquil! No has de témer, perquè avui en dia, els pobles i les ciutats estan equipats amb parallamps, de manera que no es pot electrocutar ningú. Apa, tornem cap a casa.- Va proposar en Frederic.
Així que de seguida van ser a casa morts de fred. Quan van entrar, en Frederic va dirigir-se a la cuina, i es va servir un got de suc, perquè tenia la gola seca. Quan va tornar al menjador, es va trobar que en Valentí s’havia enfilat a una cadira i estava remenant la làmpada del sostre, i va comentar:
-Ah, Frederic! Mira, m’he fixat en aquesta estranya pera de vidre que penja dins d’aquesta campana del sostre, i em preguntava què és. Com funciona?
-És una bombeta. La va inventar Thomas Edison, al 1878. La bombeta funciona evidentment amb electricitat, i permet il·luminar cases, carrers i el que sigui amb un sol: CLIC! És un gran invent, perquè no em faria gaire gràcia il·luminar-me amb llumins.-
-Quina cosa més curiosa. Jo, per il·luminar-me, faig servir llums d’oli i espelmes. És bastant útil!
-Sí, sí.- Va tallar-lo en Frederic.- Necessito descansar ara mateix. Va posar un CD, i quan va sonar la música, en Valentí va fer un salt de l’ensurt.
-Què és aquesta cosa?! - En Frederic el va calmar, i li va explicar:
-És un estèreo. Amb electricitat, pots escoltar música gravada. Més que una necessitat, és un capritxet.- En Valentí, com sempre, es va quedar sorprès.
-Més electricitat?- Va preguntar en Valentí, i l’altre va assentir amb el cap.
-Bé, Frederic. Crec que ja he passat la temporada suficient al segle XXI. M’ha encantat, però prefereixo la vida senzilla a les grans comoditats. Però, abans de marxar, et vull preguntar si vols venir una temporada a la meva època.- En Frederic va exclamar: - I tant, que sí! M’encantaria!
En Valentí va dir-li:
-Hi ha algunes condicions. Hauries de rentar la teva roba a mà, comunicar-te a distància amb paper i ploma, escoltar música sempre en directe i viure sense llum ni calefacció. Ah, ni aigua corrent!
-Doncs llavors em quedo, l’electricitat va molt bé!
-Bé, doncs llavors repetiré els passos màgics que em van ensenyar per venir aquí.- En Valentí li anava a ensenyar com eren, però de cop va desaparèixer. PLUF! En Frederic es va despertar, suat. Tot era un somni! Va comprovar que  hi havia electricitat, i va sospirar alleugerit. Realment, ell tenia raó. Sense electricitat, la vida seria més difícil.